Link document pdf
sábado, 20 de diciembre de 2008
viernes, 12 de diciembre de 2008
Exercici 7 - Política de Preus
1.- Que significa un factor d'elasticitat d'un 1,8?
Quan parlem d'elastiticat volem optenir la relació que hi ha entre demanda i preu.
Volem saber com afectarà a la demanda l'augment o disminució del preu del nostre producte.
Si diem que l'elasticitat del nostra procute es d'un 1,8, ens referim en que si augmentem el preu del nostra producte en 1 unitat la demanda es veura afectada en 1,8 unitats.
A la grafica podem obserbar un cas en el que si augmente el Preu a P2 la demanda en cau en picat fins a Q2, on ens donaria una elasticitat positiva, que es el cas contrari de la pregunta que se'ns formula.
2.- Quina seria la corba de la demanda en funció del preu d'una obra d'art?
En el cas de la obres d'art, està clar que la demanda es manté independentment de la variació que pugui tenir el preu.
Lo que podem dir es que te una corba de la demanda perfectament inalàstica.
La grafica de la corba de la demanda en aquest cas seria:
3.- Diferéncia entre descompte i bonificació.
Aquest 2 termes, estan relacionats a la comapra d'un producte i que pateix una disminució al cost.
Si aquesta disminució es en el mateix moment de la compra i pagament, es diu que estem aplicant un descompte.
En canvi quan parlem de bonificació, es quan aquesta rebaixa del preu ens la estan fent posteriorment al pago o per volumuns de compra.
4.- Diferéncia entre marge de contribució i contribució del producte.
El marge de contribució es la diferencia entre el valor de venta i els costos variables de lo venut. En altre paraules es lo que ens queda de les ventas per pagar els costos i gastos fixes, i per ultim per generar l'unitat.
En canvi la contribució del producte vindrà donada per la diferéncia entre el ingressos que genera el producte i els costos fixes i variables.
5.- Calcular i interpertar les elasticitats de la demanda vers al preu des següents casos:
1.-P1= 45 um ; P2= 28 um ; Q1= 150 uf ; Q2= 220 uf
2.-P1= 100 um; P2= 170 um; Q1=30 uf ; Q2=30 uf
6.- Quina modificación en el preu haurem de fer en un producte determinat per tal d'incrementar en un 10% la seva demanda si sabem que la seva elasticitat es igual 1 i el seu preu es de 50 u.m.?
Si tenim una elasticitat E = 1 ens esta indicant que el coeficient de demanda es igual al coeficient de preu.
Per lo que el augment del preu ha de ser d'un 10 % per tal de que la demanda també aumenti en un 10%. En aquest cas sera un aument en 5 u.m.
7.- Un proveidor ens ofereix un descompte de majorista del 15% i un altre afegit d'un 3% de gamma. Calculeu el descompte quin serà el preu net si el preu de tarifa es de 150u.m.
.Triem el descompte de majorista.
150 - 15% = 22.5 um
. Ara treurem el descompte afegit.
(150 - 22.5) - 3% = 3.83 um
.El total que ens quedarà a pagar serà de 123,68 um
8.- Utilitzant el sistema de valors d'apreci, resoleu un cas que conegeu basat en temes de tecnología, cotxes, electrodpméstics...
La empresa miniLaptop ha creat un nou model de mini portatil de baix cost, però no tenen clar quin valor de veta al public li han de donar. El nou miniportatil te el nom de ML2009.
(fer click sobre la imatge per ampliar)
Després del estudi fet, podem dit que el preu del nou portatil ha de ser de 317€.
Quan parlem d'elastiticat volem optenir la relació que hi ha entre demanda i preu.
Volem saber com afectarà a la demanda l'augment o disminució del preu del nostre producte.
Si diem que l'elasticitat del nostra procute es d'un 1,8, ens referim en que si augmentem el preu del nostra producte en 1 unitat la demanda es veura afectada en 1,8 unitats.
A la grafica podem obserbar un cas en el que si augmente el Preu a P2 la demanda en cau en picat fins a Q2, on ens donaria una elasticitat positiva, que es el cas contrari de la pregunta que se'ns formula.2.- Quina seria la corba de la demanda en funció del preu d'una obra d'art?
En el cas de la obres d'art, està clar que la demanda es manté independentment de la variació que pugui tenir el preu.
Lo que podem dir es que te una corba de la demanda perfectament inalàstica.
La grafica de la corba de la demanda en aquest cas seria:
3.- Diferéncia entre descompte i bonificació.Aquest 2 termes, estan relacionats a la comapra d'un producte i que pateix una disminució al cost.
Si aquesta disminució es en el mateix moment de la compra i pagament, es diu que estem aplicant un descompte.
En canvi quan parlem de bonificació, es quan aquesta rebaixa del preu ens la estan fent posteriorment al pago o per volumuns de compra.
4.- Diferéncia entre marge de contribució i contribució del producte.
El marge de contribució es la diferencia entre el valor de venta i els costos variables de lo venut. En altre paraules es lo que ens queda de les ventas per pagar els costos i gastos fixes, i per ultim per generar l'unitat.
En canvi la contribució del producte vindrà donada per la diferéncia entre el ingressos que genera el producte i els costos fixes i variables.
5.- Calcular i interpertar les elasticitats de la demanda vers al preu des següents casos:
1.-P1= 45 um ; P2= 28 um ; Q1= 150 uf ; Q2= 220 uf
E= ((220-150)*45) / ((45-28)*150) = 1,24
Amb aquest resultat podem comentar que el producte a estudi te una elasticitat de 1,24, això vol dir que la disminució del preu en aquesta quantitat exacta implicarà que la demanada del producte augmenti en un 1,24.
Amb aquest resultat podem comentar que el producte a estudi te una elasticitat de 1,24, això vol dir que la disminució del preu en aquesta quantitat exacta implicarà que la demanada del producte augmenti en un 1,24.
2.-P1= 100 um; P2= 170 um; Q1=30 uf ; Q2=30 uf
E= ((30-30)*100) / ((170-100)*30) = 0
El producte a estudi amb aquest resultat ens esta indicant que la seva demanda no es veu aferctada si realitzem canvis en el preu. Podem sospitar que es un producte com el del anterior exercici d'obres d'art o que es troba dintre d'un monopoli.
El producte a estudi amb aquest resultat ens esta indicant que la seva demanda no es veu aferctada si realitzem canvis en el preu. Podem sospitar que es un producte com el del anterior exercici d'obres d'art o que es troba dintre d'un monopoli.
6.- Quina modificación en el preu haurem de fer en un producte determinat per tal d'incrementar en un 10% la seva demanda si sabem que la seva elasticitat es igual 1 i el seu preu es de 50 u.m.?
Si tenim una elasticitat E = 1 ens esta indicant que el coeficient de demanda es igual al coeficient de preu.
Per lo que el augment del preu ha de ser d'un 10 % per tal de que la demanda també aumenti en un 10%. En aquest cas sera un aument en 5 u.m.
7.- Un proveidor ens ofereix un descompte de majorista del 15% i un altre afegit d'un 3% de gamma. Calculeu el descompte quin serà el preu net si el preu de tarifa es de 150u.m.
.Triem el descompte de majorista.
150 - 15% = 22.5 um
. Ara treurem el descompte afegit.
(150 - 22.5) - 3% = 3.83 um
.El total que ens quedarà a pagar serà de 123,68 um
8.- Utilitzant el sistema de valors d'apreci, resoleu un cas que conegeu basat en temes de tecnología, cotxes, electrodpméstics...
La empresa miniLaptop ha creat un nou model de mini portatil de baix cost, però no tenen clar quin valor de veta al public li han de donar. El nou miniportatil te el nom de ML2009.
(fer click sobre la imatge per ampliar)Després del estudi fet, podem dit que el preu del nou portatil ha de ser de 317€.
domingo, 16 de noviembre de 2008
Exercici 6 - Estudi de producte - Nespresso
El producte a estudi es qualsevol cafetera de la Marca Nespresso, ja que te una gran gama i diferents fabricants.
Es un producte que trobo que esta molt de moda i la veritat que la relació qualitat preu es del tot correcte, a més d'un ús molt fàcil.
Atributs del producte.
Fisicament s'ha buscat unes cafetes d'un aspecta del tot modern i sobretot de mides reduides per tal de que la seva instal·lació i movilitat sigui del tot fàcil.
Les fucionalitats que es buscavem amb aquestes cafeteres es la de fer un cafè de qualitat facilment, ja que el tema de fer café al hogar sempre ha estat del tot complicat amb les antigues cafetes de sempre. Amb una simple pastilla i colocant aigua a la cafetera ja esta del tot llesta, presionar un boto i ja tenim el café.
Si parlem de les pastilles de recarrega, també s'han buscat funcionalitats com la de tenir una gama de aromes i gustus, però sempre amb el concepte de practicitat, tenir-ho tot lo mes fàcil possible.
Un altre aspecte a comentar es el Psicológic, ja que tant en els seus anuncis i els disenys de les cafeteres i pastilles de recarrega, s'ha buscat un tó d'elegacia i sufisticació.
Packaging.
M'agradaria parlar de la presentació de les cafeteres i de les pastilles de recanvi, ja que crec que aquest producte engloba els 2.
La part de les cafeteres es pot veure que tenen un estil minimalista i del tot sofisticat, sobretot els model de gama mes baixa, però lo que mes atreu d'aquest producte i dona mes sendació d'elegancia es en les pastilles de recarraga.
Com es pot veure a la imatge les pastills de recarrega, escara que son "de usar y tirar" tenen una imatge molt cuidad i elaborada. Amb això no vull dir que les cafereres no tingin aquest imatge, les cafeteres estan a la matixa linia que el seves recarregas.Marca i logotip.
La marca busca la linia de la sufisticació, tan al logotip com a les botigues que venen el seu producte.
Un punt a remarcar, es que la venta de les pastilles, els recanvis, es fa en botigues exclusives de la marca, encanvi les cafeteres les pots trubar a qualsevol establiment. Això fa nota un gran interes de la marca en conservar la seva imatge sobretot als recanvis o recarregas, per tal d'assegurar la qualitat del café del seus recanvis.
Com es pot veure a la imatge les botigues de la marca son maquissimes, molt modernes i donant una imatge d'exclusivitat del seu producte.
El logotip, que el podem veure a la imatge de color vermell, es esterelitzar i amb imatge d'elegancia resaltada.
No fa gaire que la marca ha buscat una cara per definir el seu producte, lo que ha buscat ha estat la imatge d'un home seductor i madur. Ho ha trobat amb l'actor George Clooney i amb la frase What else....
Amb tots els adjectius que les noies de l'anunci li donen esta clarisim quin tipus d'imatge vol la marca sobre el seu producte.
Una cosa que no he dit i que he donat per sapiguda que darrera de Nespresso esta la conegudissima marca de Nestle. Nespresso no es mes que una branca de Nestle Group.
Posicionament del producte al mercat.
Nespresso va ser la primera en teure aquest tipus de tecnologia per fer cafes, orientats al consum familiar. Esta clar que aquest manera de fer café ja exitia pero era molt cara i no era del tot atractiva, ja que tant les cafeteres com els recanvis tenien una imatge funcional, res d'exclusivitat.
Dons esta del tot clar que porta una gran ventatge sobre la seva competencia, tant en qualitat com en imatge.
En aquest moment es lider, i te un mercar del tot controlat a tot el mon. Serà molt difícil fer-la fora d'aquesta possició dominant.
Competidors.
La comptència mes clara la te amb la marca dolce gusto de Nescafe. Tenen exactament el matiex producte però sense compartir les cafeteres, ja que els recanvis de cada marca se semblen però no son compatibles.
Lo que esta fent Nescafe es ampliar la gama de productes introdutes a part del cafè on Nespresso encara no té.
Gama del producte.
Dintre de la gama que Nespresso presenta m'agradaria separar-la entre recanvis i cafeteres, els ho anomenen "Los grandes cafes" (serien tots el recanvis) i "Las Maquinas" (son les cafeteres amb els seus accessoris).
També podem veure que tenen tota una serie d'accessoris, com son taces,matells, repositoris per els recanvis... que també tenen a dispossició del client, però no ho incloure com a producte, encara que crec que també li deu estar sortint rentable la venta d'aquest accessoris.
Cicle de Vida.
L'unic que podem comentar es que, a part de la venta de les maquines de café, els recanvis de la marca depen del consum de cada client, però s'enten que els cafes, sense mira a l'extranger, al mercat espanyol son del tot habituals i del tot abundants.
Futur del Producte.
El futur de la marca esta clar que es treure nous gustus, aplicar altres productes a les seves pastilles de recanvi, com pot ser el Xocolate, té...
Lo que estra clar es que les maquines de café tenen una evolució clarisima a maquines mes compactes i capaces de fer els cafés mes rapidament, amb dissenys nous del tot futuristes.
Opinió.
Jo soc client d'aquest marca ja farà uns anys i la veritat tinc que afirmar que un producte que satisfà les meves necessitats, com son la de poder gaudir d'un café de qualitat, facilment i rapid.
Aquest 3 atribus la marca els te del tot conseguits, però també te un poder d'atracció amb la elegancia que dona. Un exemple clar esta en fer café a les visites que pots tenir a casa teva, dons si els mostre la sagateta amb les pastilles de recarrega, els dones a triar entre la varietat de café que tens, ho fas de forma ràpida i amb qualitat que surt, de segur que quedes com un bon "amfitrió".
domingo, 19 de octubre de 2008
Exercici 5 - Cas Nintendo
El estudi que es realitzarem a continuació, es dels nous productes que l'empresa Nintendo ha desenvolupat aquest dos darrers anys. Les dades les estem traient de la presentació que el director Nintendo Espanya, Luciano Pereña, va realitzar al 2007 al foro AEA.
Competidors.
Nintendo Company Linited, es una multinacional de Videojocs, fundada al 1889 com empresa de fabricació de cartes hanafuda (cartes típiques japonesses). Des de el 1975 la seva dedicació es va dirigir a la fabricació tant de Hardware i Software per videojocs.
Entre els diferents competidors que Nintendo te actualment ens trobem amb Sony, Microsfoft, Sega, Nokia... totes empreses multinacionals amb estructures similars.
En el producte a estudi, no crec que Nintendo tingui competidors, ja que aquesta nova manera de interactuar amb el joc es totalment nova i va dirigida a un públic totalment diferent de les empreses similars a ella.
En el vídeo ens fan un comentari del estat del mercat al 2004 en el global de consoles, on Nintendo si que tenia un producte totalment similar a la de la resta de empreses competidores (Game Cube), que només va ser capaç d'arribar a una quota de mercat del 3,8%, contra el 54,7% del producte de Sony PlayStation2.
Però en canvi, en el producte portàtil si que va tenir una quota de mercat alta amb un 33,4%, en el seu producte GameBoy Advance, del total de Hardware, consoles, venudes.
Resumin, al 2004, Nintendo en el sector portàtil tenia 91,3% i al sector Domèstic tenia el 6%. Esta clara que on tenia que millorar es al sector Domestic, ja que estava a l'última situació darrera de Sony i Microsoft. On tenim el producte de Sony, PlayStation2, amb un domini absolut d'aquest sector de mercat.
Per lo tant en aquells anys Nintendo tenia com a directes competidors Sony i Microsoft, on Sony tenia el 55,4% y Microsoft el 4,3% per sota del 37,7% de Nintendo.
Lligat clarament amb el número de consoles, esta el numero de jocs, on por norma el usuari del sector domèstic compra un número major que no pas l'usuari del sector portàtil. Aquest dato no es favorable per Nintendo ja que fins llavors tenia el mercat portàtil y no el Domèstic, per lo que la venta dels jocs per les seves consoles era menor que els seus competidors, on Sony tenia 8 dels 10 jocs mes venuts.
El total del mercat tant en consoles com en jocs al 2004 estava clarament dominat per Sony amb un 68,4% contra el 25.5% que Nintendo tenia.
Punts forts i febles de la competència.
Com hem observat a les dades, Nintendo es trobava que els seu competidors eren fort en el sector domèstic, on es trobava molt lluny dels seus competidors. A més a més això provocava que els seus competidors també tinguessin una venta de videojocs major, ja que el públic del sector domèstic compra més videojocs.
Els competidors de Nintendo son fots en tots els jocs tradicionals, aquells que busquen un gran realisme amb gràfics impressionants, on Nintendo no ha aconseguit mai ser innovadora i estar al cap davant en Hardware capaç de donar aquest resultats.
Per altre part remarcar que Nintendo si que te personatges dintre del videojocs, mítics i que sempre els hi donarà resultats, com es Mario o Pokemon. En aquest aspecte els seus competidors no tenen i els intents que han fet no han funcionat, com es el cas de Sonic en Sega.
Nintendo per poder canviar la situació va decidir fer creixa la quota de mercat buscat conceptes diferenciadors en els seus productes, com la manera de interactuar amb la consola i buscat que el seu producte sigui per jugar en grup.
La seva competència es dedicar a continuar en la seva línia i no va ser capaç de veure tot aquest nou públic que demanava un producte com Nintendo DS o Wii.
Factors per augmentar o disminuir els competidors.
Un factor clar, seria que la quota de mercat d'aquest nous productes pugés o que els usuaris de vídeo consoles s'incloguessin a jugar amb els seus jocs amb aquest nous comandaments. Encara que crec que actualment qualsevol consola te comandaments adaptables per tal de poder interactuar amb el joc sense la necessitat de botons.
Els competidors continuaran sent els mateixos, però amb una clara adaptació dels seus productes a aquesta tecnologia de comandaments.
Mercat Objectiu.
En el vídeo hem pogut veure que al 2004 la quota de mercat de sector de Nintendo era d'un 2,6%. Llavors es va decidir buscar un públic que no utilitzava aquest productes orientats sempre a un sector de la societat mes jove.
El producte nou de Nintendo, DS i Wii, esta orientat a un sector mes madur que trobava dificultat a interactuar amb botons, que els videojocs els veien sempre complicats i aqui li agrades jugar en grup.
Esta orientat a tos 2 sexes, ja que la gran varietat de jocs es evident i son els que acaben decidint la temàtica del joc. Amb la facilitat de que dona al potencia el joc en grups, es clarament favorable pels 2 sexes.
La nova manera de jugar amb el producte de Nintendo, sempre pot tenir limitacions en públic amb problemes físics, però no molt majors que la utilització dels comandaments convencionals.
Es un producte nou, que per la simple curiositat ja esta fent que les seves ventes siguin altes. També a aconseguit arribar a un públic que mai jugava a videojocs per que els trobava dificultosos, i aquest públic te un poder adquisitiu molt mes gran que el públic mes jove de les consoles convencionals.
Competidors.
Nintendo Company Linited, es una multinacional de Videojocs, fundada al 1889 com empresa de fabricació de cartes hanafuda (cartes típiques japonesses). Des de el 1975 la seva dedicació es va dirigir a la fabricació tant de Hardware i Software per videojocs.
Entre els diferents competidors que Nintendo te actualment ens trobem amb Sony, Microsfoft, Sega, Nokia... totes empreses multinacionals amb estructures similars.
En el producte a estudi, no crec que Nintendo tingui competidors, ja que aquesta nova manera de interactuar amb el joc es totalment nova i va dirigida a un públic totalment diferent de les empreses similars a ella.
En el vídeo ens fan un comentari del estat del mercat al 2004 en el global de consoles, on Nintendo si que tenia un producte totalment similar a la de la resta de empreses competidores (Game Cube), que només va ser capaç d'arribar a una quota de mercat del 3,8%, contra el 54,7% del producte de Sony PlayStation2.
Però en canvi, en el producte portàtil si que va tenir una quota de mercat alta amb un 33,4%, en el seu producte GameBoy Advance, del total de Hardware, consoles, venudes.
Resumin, al 2004, Nintendo en el sector portàtil tenia 91,3% i al sector Domèstic tenia el 6%. Esta clara que on tenia que millorar es al sector Domestic, ja que estava a l'última situació darrera de Sony i Microsoft. On tenim el producte de Sony, PlayStation2, amb un domini absolut d'aquest sector de mercat.
Per lo tant en aquells anys Nintendo tenia com a directes competidors Sony i Microsoft, on Sony tenia el 55,4% y Microsoft el 4,3% per sota del 37,7% de Nintendo.
Lligat clarament amb el número de consoles, esta el numero de jocs, on por norma el usuari del sector domèstic compra un número major que no pas l'usuari del sector portàtil. Aquest dato no es favorable per Nintendo ja que fins llavors tenia el mercat portàtil y no el Domèstic, per lo que la venta dels jocs per les seves consoles era menor que els seus competidors, on Sony tenia 8 dels 10 jocs mes venuts.
El total del mercat tant en consoles com en jocs al 2004 estava clarament dominat per Sony amb un 68,4% contra el 25.5% que Nintendo tenia.
Punts forts i febles de la competència.
Com hem observat a les dades, Nintendo es trobava que els seu competidors eren fort en el sector domèstic, on es trobava molt lluny dels seus competidors. A més a més això provocava que els seus competidors també tinguessin una venta de videojocs major, ja que el públic del sector domèstic compra més videojocs.
Els competidors de Nintendo son fots en tots els jocs tradicionals, aquells que busquen un gran realisme amb gràfics impressionants, on Nintendo no ha aconseguit mai ser innovadora i estar al cap davant en Hardware capaç de donar aquest resultats.
Per altre part remarcar que Nintendo si que te personatges dintre del videojocs, mítics i que sempre els hi donarà resultats, com es Mario o Pokemon. En aquest aspecte els seus competidors no tenen i els intents que han fet no han funcionat, com es el cas de Sonic en Sega.
Nintendo per poder canviar la situació va decidir fer creixa la quota de mercat buscat conceptes diferenciadors en els seus productes, com la manera de interactuar amb la consola i buscat que el seu producte sigui per jugar en grup.
La seva competència es dedicar a continuar en la seva línia i no va ser capaç de veure tot aquest nou públic que demanava un producte com Nintendo DS o Wii.
Factors per augmentar o disminuir els competidors.
Un factor clar, seria que la quota de mercat d'aquest nous productes pugés o que els usuaris de vídeo consoles s'incloguessin a jugar amb els seus jocs amb aquest nous comandaments. Encara que crec que actualment qualsevol consola te comandaments adaptables per tal de poder interactuar amb el joc sense la necessitat de botons.
Els competidors continuaran sent els mateixos, però amb una clara adaptació dels seus productes a aquesta tecnologia de comandaments.
Mercat Objectiu.
En el vídeo hem pogut veure que al 2004 la quota de mercat de sector de Nintendo era d'un 2,6%. Llavors es va decidir buscar un públic que no utilitzava aquest productes orientats sempre a un sector de la societat mes jove.
El producte nou de Nintendo, DS i Wii, esta orientat a un sector mes madur que trobava dificultat a interactuar amb botons, que els videojocs els veien sempre complicats i aqui li agrades jugar en grup.
Esta orientat a tos 2 sexes, ja que la gran varietat de jocs es evident i son els que acaben decidint la temàtica del joc. Amb la facilitat de que dona al potencia el joc en grups, es clarament favorable pels 2 sexes.
La nova manera de jugar amb el producte de Nintendo, sempre pot tenir limitacions en públic amb problemes físics, però no molt majors que la utilització dels comandaments convencionals.
Es un producte nou, que per la simple curiositat ja esta fent que les seves ventes siguin altes. També a aconseguit arribar a un públic que mai jugava a videojocs per que els trobava dificultosos, i aquest públic te un poder adquisitiu molt mes gran que el públic mes jove de les consoles convencionals.
martes, 30 de septiembre de 2008
Exercici 4 - Anàlisis de Mercat: Cas iPhone.
Introducció.
Estem buscant un producte nou per treure al mercat de forma global, i dintre de les infinites possibilitat que existeixen hem triar un producte tecnològic.
Qui no te a casa seva un telèfon móbil?...Qui no te a casa seva un reproductor de música mp3?...i qui no te Internet?...
Son elements que avui en dia estan present a qualsevol família de la nostra societat.
Que passaria si intentem inventar un producte que sigui aquest 3 productes?...
tindria que ser un revolucionari telèfon móbil, un reproductor multimèdia amb control tactils i un revolucionari dispusitiu de comunicació per Internet a l'alçada d'un ordinador, amb navegador web, e-mail i mapes... per arrodonir el producte tindria que ser atractiu, tot integrat y un lleuger dispositiu de ma.
Es molt important que aquest producte sigui del tot funcional, ja que molt d'aquests dispositius solen ser complicats de fer servir, per lo que seria interessant que tingues una interfaz del tot tàctil, que es pugui utilitzat tot amb les mans, no amb complicats teclats amb tecles petites.
Un dels productes que Apple te actualment al mercat, i que ha estat d'un gran èxit ha esta ipod, per tal de segui amb la línia d'aquest producte, faríem que tingues la mateixa aparença i nom en la mateixa línia,... iPhone.
Cos.
Lo que esta clar es que al moment de la seva sortida no tenia cap competidor al mercat, ara sembla ser que apareixen els primers dispositius però serà difícil que li puguin treure molt de mercat.
La Idea de iPhone no ens podem pensar que ha esta en 2 dies, com podem veure en el següent esquema cronològic ha estat una idea molt madurada, per lo que els competidors que han començat mes tard en desenvolupar el producte es trobaren sempre a l'ombra de iPhone.
La realitat actual es que ja podem trobar dispositius amb prestacions similar a la de iPhone, ja que la competència a vist que aquest tipus de producte esta totalment de moda i que s'esperen unes expectatives amplíssimes de mercat.
Aquest son els productes que actualment estan intentant fer competència iPhone (ho posarem de menys a mes competència):
5.-Meizo M8 es el model que mes clar a fet una copia, com a bon producte Xinés, de iPhone, porta windows CE 6.0, no porta Wi-fi... en general te menys prestacios.
4.-Neonode N2 fabricant suïs, d'un mida molt mes reduït, però amb menys prestacions, com que no te 3G.
3.-Nokia N 95, ja coneixem de sobres com treballa aquesta marca, i que actualment es molt forta en el sector de la telefonia Mòbil. Aquest model porta les mateixes prestacions que iPhone però amb un estètica menys atractiva.
2.-LG KE850 Prada Phone es un clar competidor ja que proporciona similars prestacions i porta un sistema operatiu únic de la marca.
1.-Samsung Ultra Smart F700 aquest si que es un competidor en tota regla de iPhone, tant en prestacions com en preu.
Lo que esta clar es que aquest productes han de tenir un alt contingut de tecnologia, i sobretot es necessitaria una continua renovació dintre del producte amb versions noves. En aquest link podem trobar un vídeo que explica totes les funcionalitat que te el producte.
Una pregunta importat es si es fàcil d'utilitzar. iPhone incorpora una pantalla de vidre tàctil, amb la qual es pot interactuar amb la mà, es capaç de fer girs espectaculars de la horitzontal a vertical amb només gira el dispositiu...
Aquesta facilitat per utilitzar-la, a part de la seva espectacular pantalla tàctil, es gràcias al sistema operatiu que incorpora, amb un menús del tot intuïtius i de fàcil us. Hem trobat una gràfica on podem comprovar la relació que te amb els seu competidors mes directes:
Encara que la gràfica es del 2007, veiem la bona acceptació del sistema operatiu que incorpora iPhone.
Veient aquesta informació podem veure que els nostre competidors tenen problemes en la facilitar d'ús dels dispositius i que iPhone ja te aquesta part solucionada amb el sistema actual.
Aquestes petits dispositus, que incorporen totes les funcionalitats possibles, es poden incloure dintre del sector de Smartphones, encara que iphone dona moltes mes funcionalitat que una Blackberry, però hem detenir en compte que els usuaris de Smartphones son els que ja esta acustumats a tenir un dispositius a la seva butxaca i el fan servir dia a dia.
Podem tenir consumidors nous atraits per la part de l'estètica del producte o consumidors que ja utilitzen aparells similars que estan buscat una millora.
La distribució es pot realitzar amb la ajuda de operadors de telefonia mòbil, ja que poden veure en aquest tipus de dispositius un reclam perfecte per obtenir nous abonats. En Espanya s'està fent amb Movistar, que segons es pot comprovar esta obtenint grans beneficis amb aquesta exclusiva que ha aconseguit.
El preu que tindrà de mercat, en el podríem trobar elevat, sobretot per el gran contingut tecnològic del producte. El operador de telefonia mòbil son el que podran arribar a financiar el producte al consumidor final, així d'aquesta manera els podran lligar al client i fidelitzar-lo.
Conclusió.
Apple ha sapigut avançar a tots en el producte, però també s'ha de reconèixer que es la evolució de iPod, l'únic que estan fent es "acoplar" mes funcionalitats a un reproductor multimèdia amb un gran èxit.
D'aquesta evolució es pot divisar un gran èxit, sobretot perquè te a la competència molt lluny.
Remarcar que el consumidor de iPhone a part de les funcionalitat, buscar un reconeixement social amb tot lo que això comporta.
Linkografia.
-www.roughlydrafted.com
-www.apple.com/es
-mundoiPhone
Estem buscant un producte nou per treure al mercat de forma global, i dintre de les infinites possibilitat que existeixen hem triar un producte tecnològic.
Qui no te a casa seva un telèfon móbil?...Qui no te a casa seva un reproductor de música mp3?...i qui no te Internet?...
Son elements que avui en dia estan present a qualsevol família de la nostra societat.
Que passaria si intentem inventar un producte que sigui aquest 3 productes?...
tindria que ser un revolucionari telèfon móbil, un reproductor multimèdia amb control tactils i un revolucionari dispusitiu de comunicació per Internet a l'alçada d'un ordinador, amb navegador web, e-mail i mapes... per arrodonir el producte tindria que ser atractiu, tot integrat y un lleuger dispositiu de ma.
Es molt important que aquest producte sigui del tot funcional, ja que molt d'aquests dispositius solen ser complicats de fer servir, per lo que seria interessant que tingues una interfaz del tot tàctil, que es pugui utilitzat tot amb les mans, no amb complicats teclats amb tecles petites.
Un dels productes que Apple te actualment al mercat, i que ha estat d'un gran èxit ha esta ipod, per tal de segui amb la línia d'aquest producte, faríem que tingues la mateixa aparença i nom en la mateixa línia,... iPhone.
Cos.
Lo que esta clar es que al moment de la seva sortida no tenia cap competidor al mercat, ara sembla ser que apareixen els primers dispositius però serà difícil que li puguin treure molt de mercat.
La Idea de iPhone no ens podem pensar que ha esta en 2 dies, com podem veure en el següent esquema cronològic ha estat una idea molt madurada, per lo que els competidors que han començat mes tard en desenvolupar el producte es trobaren sempre a l'ombra de iPhone.
La realitat actual es que ja podem trobar dispositius amb prestacions similar a la de iPhone, ja que la competència a vist que aquest tipus de producte esta totalment de moda i que s'esperen unes expectatives amplíssimes de mercat.
Aquest son els productes que actualment estan intentant fer competència iPhone (ho posarem de menys a mes competència):
5.-Meizo M8 es el model que mes clar a fet una copia, com a bon producte Xinés, de iPhone, porta windows CE 6.0, no porta Wi-fi... en general te menys prestacios.
4.-Neonode N2 fabricant suïs, d'un mida molt mes reduït, però amb menys prestacions, com que no te 3G.
3.-Nokia N 95, ja coneixem de sobres com treballa aquesta marca, i que actualment es molt forta en el sector de la telefonia Mòbil. Aquest model porta les mateixes prestacions que iPhone però amb un estètica menys atractiva.
2.-LG KE850 Prada Phone es un clar competidor ja que proporciona similars prestacions i porta un sistema operatiu únic de la marca.
1.-Samsung Ultra Smart F700 aquest si que es un competidor en tota regla de iPhone, tant en prestacions com en preu.
Lo que esta clar es que aquest productes han de tenir un alt contingut de tecnologia, i sobretot es necessitaria una continua renovació dintre del producte amb versions noves. En aquest link podem trobar un vídeo que explica totes les funcionalitat que te el producte.
Una pregunta importat es si es fàcil d'utilitzar. iPhone incorpora una pantalla de vidre tàctil, amb la qual es pot interactuar amb la mà, es capaç de fer girs espectaculars de la horitzontal a vertical amb només gira el dispositiu...
Aquesta facilitat per utilitzar-la, a part de la seva espectacular pantalla tàctil, es gràcias al sistema operatiu que incorpora, amb un menús del tot intuïtius i de fàcil us. Hem trobat una gràfica on podem comprovar la relació que te amb els seu competidors mes directes:Encara que la gràfica es del 2007, veiem la bona acceptació del sistema operatiu que incorpora iPhone.Veient aquesta informació podem veure que els nostre competidors tenen problemes en la facilitar d'ús dels dispositius i que iPhone ja te aquesta part solucionada amb el sistema actual.
Aquestes petits dispositus, que incorporen totes les funcionalitats possibles, es poden incloure dintre del sector de Smartphones, encara que iphone dona moltes mes funcionalitat que una Blackberry, però hem detenir en compte que els usuaris de Smartphones son els que ja esta acustumats a tenir un dispositius a la seva butxaca i el fan servir dia a dia.
Podem tenir consumidors nous atraits per la part de l'estètica del producte o consumidors que ja utilitzen aparells similars que estan buscat una millora.
La distribució es pot realitzar amb la ajuda de operadors de telefonia mòbil, ja que poden veure en aquest tipus de dispositius un reclam perfecte per obtenir nous abonats. En Espanya s'està fent amb Movistar, que segons es pot comprovar esta obtenint grans beneficis amb aquesta exclusiva que ha aconseguit.
El preu que tindrà de mercat, en el podríem trobar elevat, sobretot per el gran contingut tecnològic del producte. El operador de telefonia mòbil son el que podran arribar a financiar el producte al consumidor final, així d'aquesta manera els podran lligar al client i fidelitzar-lo.
Conclusió.
Apple ha sapigut avançar a tots en el producte, però també s'ha de reconèixer que es la evolució de iPod, l'únic que estan fent es "acoplar" mes funcionalitats a un reproductor multimèdia amb un gran èxit.
D'aquesta evolució es pot divisar un gran èxit, sobretot perquè te a la competència molt lluny.
Remarcar que el consumidor de iPhone a part de les funcionalitat, buscar un reconeixement social amb tot lo que això comporta.
Linkografia.
-www.roughlydrafted.com
-www.apple.com/es
-mundoiPhone
martes, 23 de septiembre de 2008
Exercici 3
Apartat 1 - Errors d'empreses
a. Clairol presentó el rizador “Mist Stick” en Alemania, y así descubrió que la palabra “mist” en alemán quiere decir estiércol en lunfardo. ¡No fueron muchas las personas que querían usar el rizador de estiércol en el cabello!.
b.Coors tradujo literalmente al español su eslogan “Turn it loose”, y el mensaje que obtuvo daba la idea de que la compañía promocionaba un fuerte ataque de diarrea.
c.·Colgate presentó una pasta de dientes en Francia llamada Cue, el nombre de una conocida revista pornográfica de ese país.
d. No iria a ningún establecimiento con nombres como "las 7 arcadas", "El Xai de les 8 potes" o "El Poll Bo", y mas si son establecimientos del sector de la restauración, ya que estos nombres son totalmente contradictorios a generar ganas de ir a comer.
e. Cuando American Airlines quiso promocionar los nuevos sillones de cuero de la primera clase en el mercado mexicano, tradujo literalmente el mensaje de la campaña “Fly in leather” por “Vuela en cuero”, que es como decir "vuela desnudo" en español.
f. Ford tuvo un problema similar en Brasil cuando el Pinto resultó un fracaso. La empresa descubrió que en el portugués informal de Brasil “Pinto” significa “genitales masculinos”. Ford retiró todas las placas con ese nombre y lo cambió por “Corcel”, que significa “caballo”.
Me gustaria remarcar la gran cantidad de webs que tienen infinidades de explicaciones sobre errores de marqueting, remarco un par de ellas donde explican estos errores y otros:
Web Errores1
Web Errores2
Apartat 2 - Cas Cheetos
Cuando una empresa esta interesada en entrar en un mercado nuevo tiene que realizar un estudio de mercado en todos los ambitos y no dar nada por sabido.
Este caso es muy significativo ya que nos explica como un mismo producto se introdude en 2 mercados diferentes, y además como se lleva acabo, en un mercado con un estudio correcto y en el otro no.
Es importante asegurar este estudio ya que nos puede ayudar para tomar la decisión si ese mercado aceptará el producto o no.
La gran diferencia, de como se realizao la introducción de este producto en los 2 mercados (Reino Unido y Chino), no fue mas que en el caso del Reino Unido se dio por sentado que cumplia las mismas necesidades que el Estadunidiense (que aqui el producto si que funciono), en cambio com el mercado Chino se vio tan diferente realizaron un estudio mas exaustivo.
Como bien se explica en el documento, el estudio en el mercado Chino se fué psicológico y Social, en cambio en el Reino Unido tubo un enfoque de Modelización.
Otra de las razones que encuentro interesante de remarcar, es que el mercado Chino se encuentra en un momento de deseo de probar nuevos productos que no ha tenido nunca en las manos, y por lo contrari en el Reino Unido esto lo contrario. Creo que si un producto es novedoso en un mercado tiene gran porcentaje de exito.
Es interesante ver que no todos somos iguales y que estamos muy influenciados por el entorno, asi que es difícil tener un producto que guste a todo el mundo... aunque no imposible, solo hay que pensar el la Coca-cola.
Apartat 3- Comportamiento interdisciplinar de los consumidores.
El producto elegido son los ordenadores portátiles de nueva generación que están apareciendo, estos portátiles se caracterizan por su gran capacidad de movilidad y por un precio muy bajo. A estos portátiles se les ha dado el nombre de Netbooks.
El término Netbook fue re-introducido por Intel en febrero del 2008 para referirse a un subportátil, es decir una categoría de Ordenador de bajo coste y reducidas dimensiones, utilizadas principalmente para navegar por Internet y realizar funciones básicas, como por ejemplo procesador de texto y hojas de calculo.
El posible consumidor de este producto tendrá en cuenta una serie de aspectos para realizar su compra, los aspectos son:
- Económicos. El producto cuenta con precios que oscilan entre 200€ y 300€, que es del todo sorprendente estos precios en ordenadores portátiles.
-Psicológicos. Por parte del posible usuario, se plantea las posibles necesidades que el producto le puede solucionar. Este producto le da la posibilidad de tener un ordenador de dimensiones reducidas y disponer de todas las herramientas de ofimatica estandar.
-Sociológicos. Un producto tecnológico y de estas dimensiones tan reducidas siempre da la sensación de un mayor estatus social.
-Antropológicos. Dimensiones justas para ser un autentico portátil que propordiona una gran portabilidad.
-Históricos. La necesidad de los usuarios por tener un portátil de dimensiones y peso pequeño, de tal manera que presta a liberarse de los antiguos portátiles de tamaños y dimensiones mas grandes.
a. Clairol presentó el rizador “Mist Stick” en Alemania, y así descubrió que la palabra “mist” en alemán quiere decir estiércol en lunfardo. ¡No fueron muchas las personas que querían usar el rizador de estiércol en el cabello!.
b.Coors tradujo literalmente al español su eslogan “Turn it loose”, y el mensaje que obtuvo daba la idea de que la compañía promocionaba un fuerte ataque de diarrea.
c.·Colgate presentó una pasta de dientes en Francia llamada Cue, el nombre de una conocida revista pornográfica de ese país.
d. No iria a ningún establecimiento con nombres como "las 7 arcadas", "El Xai de les 8 potes" o "El Poll Bo", y mas si son establecimientos del sector de la restauración, ya que estos nombres son totalmente contradictorios a generar ganas de ir a comer.
e. Cuando American Airlines quiso promocionar los nuevos sillones de cuero de la primera clase en el mercado mexicano, tradujo literalmente el mensaje de la campaña “Fly in leather” por “Vuela en cuero”, que es como decir "vuela desnudo" en español.
f. Ford tuvo un problema similar en Brasil cuando el Pinto resultó un fracaso. La empresa descubrió que en el portugués informal de Brasil “Pinto” significa “genitales masculinos”. Ford retiró todas las placas con ese nombre y lo cambió por “Corcel”, que significa “caballo”.
Me gustaria remarcar la gran cantidad de webs que tienen infinidades de explicaciones sobre errores de marqueting, remarco un par de ellas donde explican estos errores y otros:
Web Errores1
Web Errores2
Apartat 2 - Cas Cheetos
Cuando una empresa esta interesada en entrar en un mercado nuevo tiene que realizar un estudio de mercado en todos los ambitos y no dar nada por sabido.
Este caso es muy significativo ya que nos explica como un mismo producto se introdude en 2 mercados diferentes, y además como se lleva acabo, en un mercado con un estudio correcto y en el otro no.
Es importante asegurar este estudio ya que nos puede ayudar para tomar la decisión si ese mercado aceptará el producto o no.
La gran diferencia, de como se realizao la introducción de este producto en los 2 mercados (Reino Unido y Chino), no fue mas que en el caso del Reino Unido se dio por sentado que cumplia las mismas necesidades que el Estadunidiense (que aqui el producto si que funciono), en cambio com el mercado Chino se vio tan diferente realizaron un estudio mas exaustivo.
Como bien se explica en el documento, el estudio en el mercado Chino se fué psicológico y Social, en cambio en el Reino Unido tubo un enfoque de Modelización.
Otra de las razones que encuentro interesante de remarcar, es que el mercado Chino se encuentra en un momento de deseo de probar nuevos productos que no ha tenido nunca en las manos, y por lo contrari en el Reino Unido esto lo contrario. Creo que si un producto es novedoso en un mercado tiene gran porcentaje de exito.
Es interesante ver que no todos somos iguales y que estamos muy influenciados por el entorno, asi que es difícil tener un producto que guste a todo el mundo... aunque no imposible, solo hay que pensar el la Coca-cola.
Apartat 3- Comportamiento interdisciplinar de los consumidores.
El producto elegido son los ordenadores portátiles de nueva generación que están apareciendo, estos portátiles se caracterizan por su gran capacidad de movilidad y por un precio muy bajo. A estos portátiles se les ha dado el nombre de Netbooks.
El término Netbook fue re-introducido por Intel en febrero del 2008 para referirse a un subportátil, es decir una categoría de Ordenador de bajo coste y reducidas dimensiones, utilizadas principalmente para navegar por Internet y realizar funciones básicas, como por ejemplo procesador de texto y hojas de calculo.
El posible consumidor de este producto tendrá en cuenta una serie de aspectos para realizar su compra, los aspectos son:
- Económicos. El producto cuenta con precios que oscilan entre 200€ y 300€, que es del todo sorprendente estos precios en ordenadores portátiles.
-Psicológicos. Por parte del posible usuario, se plantea las posibles necesidades que el producto le puede solucionar. Este producto le da la posibilidad de tener un ordenador de dimensiones reducidas y disponer de todas las herramientas de ofimatica estandar.
-Sociológicos. Un producto tecnológico y de estas dimensiones tan reducidas siempre da la sensación de un mayor estatus social.
-Antropológicos. Dimensiones justas para ser un autentico portátil que propordiona una gran portabilidad.
-Históricos. La necesidad de los usuarios por tener un portátil de dimensiones y peso pequeño, de tal manera que presta a liberarse de los antiguos portátiles de tamaños y dimensiones mas grandes.
martes, 16 de septiembre de 2008
Exercici 2 - Anàlisi Inter
Michael E. FosterApartat 1.
La fita de tota empresa es dur a terma la seva activitat, per tal de satisfer les necessitas del client a un cost raonable. La Cadena de valor Michal E. Porter, explica les activitats que aporten valor a la empresa fent el el seu producta sigui millor, per lo tant aquesta teoria te com objectui maximitzar aquest valor i reduir costos.
D'aquesta manera lo que estem fent es crear mes valor pel client, aconseguint mes marge entre lo que s'accepta a pagar i els costos.
La meva opnió es que tots els apartat de la Cadena de valor son importants, ja que l'objectiu de la cadena de valor engloba tots el apartats.
Apartat 2.
Mes que un CRM crec que seria millor buscar com a solució global un ERP, ja que també incluen dintra del seu programari CRM's.
Aquest productes soles tenir uns costos molt elevats i no només la compra de tots els paquets, si no lo mes costos es la implementació.
Es sorprenent la gran quantitat de ERP de software lliure que hi ha a la xarxa, fins i tot et trobes empreses que et donen soport en la implementació, si creus que es necessari, si no tu mateix fas el download i ho instales.
He fet la proba amb un que m'ha semblat interesant, Openbravo, encara que te com a base un altre ERP, compier, pero esta fet integrament en Web i a mes a mes esta fet aqui Espanya. M'he baixat la versió de Windows, i la veritat que en 4 clicks ja m'estava demanat el nom de la meva empresa i tenia ja disponibles tots el moduls de contabilitat, finances, CRM etc...
Aqui una llista de tots els que he trobat:
- Adempier.
- Compier.
- AbanQ.
- FacturaLux.
- OpenBravo.
- openXpertya.
- OpenERP.
- iGlobalgest.
-Araña Gestión.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)